Digues a laire, digues al vent

De qué va este platillo

El periòdic dAndorra El poeta dAndorra, Amb aquest qualificatiu tan exacte es referia la periodista i escriptora Rosa Mari Sorribes a Rafael Tamarit i Asensi, bo i deldicant-li una pàgina completa en el diari Poble Andorrà del 10 dagost de 1975. Es tractava duna fonamental aproximació,i potser la darrera, al nostre gran poeta neoclassicista. Poc més dun any després de 1976, a la portada del mateix periòdic, hom llegia el titularHa mort un poeta: RAFAEL TAMARIT , i en la tercera pàgina,J. Eduard Bosch signava un text que més que notícia era un líric obituari, on, tot esmentant Plató i Pier Paolo Pasolini (assassinat a les acaballes de 1975), sentenciava amb aquests mots(Tamarit) Estimà aquest país, que lestimava i Andorra li deurà sempre més els seus versos agraÛïtsRafael Tamarit, però, es planyia de la manca absoluta dajuts que havia tingut a Catalunya i a Andorra per a ledició dels seus llibresSi alguna ajuda he tingut,ha estat dels particulars afirmava.Per això resultava curiosa la seva contundència:Potser sóc lunic home del món que visc de la poesia El motiu lexplica ell mateix: sempre anava amb llibres seus damunt i així els venia:una poesia si no te lofereixen, no te la demanenTanmateix encara que aquestes obres no es trobessin, els llibres editats per Rafael Tamarit ens proporcionen la imatge dun poeta que va voler ser,sobre totes les coses, un poeta andorrà.Josep Carles LainezFilòleg i escriptor