Un mestre errant

Entre estas páginas

Bernat havia nascut a lagro, de pares dedicats a lagro. Era lògic que la seva vida es dediqués a viure del producte daquesta terra en la qual va obrir per primera vegada els seus ulls.LUnivers, que sempre va a la seva, va decidir arrencar-lo del seu bressol i llanÛçar-lo enmig de la dura ascètica de lInstitut lasallià.Després danys de formació i sense previ avís, lona de la vida el llenÛça a un món desconegut per a ell. Els horitzons fins llavors nítids desapareixen de la seva vista. De cop es submergeix en la solitud. El seu camí es converteix en un atzucac.Els núvols es buiden i li permeten dedicar-se al que era i serà el seu eix transversal: dedicar-se al servei de la joventut. Tres escoles de la perifèria de Barcelona ocupen la seva tasca fins a la jubilació.La passió densenyant i la seva vida improgramada de mestre errant no laturen. El seu caminar és una cerca inacabada que li fa preguntar-se cada alba si el que fa és el que hauria de fer.Acaba els seus dies al mig de la selva africana. Guinea Equatorial donarà compliment a un dels seus somnis juvenils. Allí gaudirà de la pau que dóna la ceiba i lokume. Al final li pregunta a lUnivers si ha complert amb el que estava previst. Ell creu que sí, perquè ha estat feliÛç.

Explora por materia